Que és un plàstic?

En general, el plàstic és un material flexible, resistent, poc pesant i aïllant de l'electricitat i de la calor.

Un plàstic el formen molècules de gran longitud que s'enreden fins a formar una troca. En totes aquestes llargues molècules o macromolècules es repeteix una combinació d'àtoms, semblant a les baules que formen una cadena. Cadascuna d'aquestes unitats que es repeteix s'anomena monòmer, i la unió de molt forma el polímer. Els monòmers els constitueixen, fonamentalment, àtoms de carboni i d'hidrogen.

Tot hi que hi ha polímers naturals, com ara la cel·lulosa i el cautxú, la major part dels plàstics són materials sintètics. Els monòmers s'obtenen de matèries primeres com ara el petroli, el carbó o el gas natural.

Quan es vol fabricar un plàstic, cal que els monòmers enllacin entre si per formar el polímer. Això s'anomena reacció de polimerització. S'aconsegueix mitjançant les reaccions químiques d'algunes substàncies en condicions determinades de pressió i de temperatura.
 

termoplàstics

Termoplàstics

Els plàstics  termoplàstics tenen les propietats següents:

• Es deformen per la calor.
• Se solidifiquen en refredar-se.
• Es poden processar uns quans cops sense que perdin les propietats. És a dir, són recicables.

 
Tubo PVC

examen

Activitats

1. Quines operacions es duen a terme i quienes eines es fan servir per tallar un cercle de 4 cm de diàmetre en una xapa de coure?
1-Dibuixar un cercle amb una bigotera.
2-Fer forats al voltant amb una broca.
3-Quan la peça estigui fora cal polir-lo.

2. Imagina't que construeixes un marc per a fotos a partir d'una xapa d'estany de 20x20cm. Indica les operacions que faries i les einesque utilitzaries. Dibuixa el teu portafotos i assenyala la mida que tindria.






14. Relaciona l'objecte amb les propietats del metall que el fan apropiat per aquesta aplicació.Cap de martell: tenaç.
Filament de bombeta: resistent a altes temperatures i dúctil.
Imant: magnètic.
Biga d'acer: resistent a la flexió.
Llauna de refresc: mal·leable e inoxidable.

Treball amb metalls en la indústria

Embotició:a partir d'una planxa metàlica superposada en una matriu que és deformada per l'acció d'un punxó que aplica gran pressió.

Encunyació:consisteix en el tall amb precisió d'una xapa metàl·lica amb un punxó de vores.

Soldadura punt a punt: s'uneixen plantes metàl·liques fent un cordó de punts soldats al llarg de la zona d'unió.

• Trepant: s'utilitza per fer forats en perfils metàl·lics. El perfil se subjecta amb guies i tropalls.

• Trossejament: consisteix a tallar perfils metàl·lics. Es fa servir una serra de disc circular que es controla amb una palanca anomenada

            

• Fresatge i tornejament: a partir d'una peça massissa i amb un utillatge tallant s'elimina l'excés de material arrencant-lo de forma que s'esculpeix la peça definitiva.

• Fabricació assistida per ordinador: l'ordinador s'integra en el procés de fabricació. El procés s'automatitza i es programa augmentant la precisió i i el rendiment de treball.

     

Treballar amb metalls al taller

Mesurar i marcar
Es molt important mesurar amb precisió la peça que es vol tallar en un metall.
Per mesurar es fa servir el regle metàl·lic d'acer.


Subjectar i doblegar
Les eines per subjectar són iguals les utilitzades en fusteria: el gat i el cargol de taula. Per donar forma als metalls és jmolt útil el mall tou. Les alicates universals serveixen per subjectar peces petites i també les podem utilitzar per donar forma a filferros.



Tallar
Per tallar planxes fines de metall, s'utilitzen les tisores de metall.
Tubs o barres, i planxes més gruixudes, s'utilitza la serra per a metalls.
Filferros fins, habitualment s'utilitzen les alicates.
      
Foradar
Per fer terpants s'utilitza el trepant amb broques especials per a metall.


Desbastar i polir
Després de tallar un metall queden vores esmolades que suavitzen amb la llimada. Per llimar metall serveixen les llimes utilitzades en fusteria i la forma de treballar seria exactament la mateixa.
Però abans d'aplicar qualsevol acabat a un metall cal netejar-lo i eliminar el metall oxidat o corroït; és a dir, cal polir-lo.



Unir
La unió entre peces metàl·liques pot ser de diverses formes:
Soldadura: s'utilitza un metall fos que quan se solidifica uneix les peces de forma definitiva.
Unions roscades: amb cargol i rosques de diferents formes i mida.
Rebladures: unió fixa mitjançant claus especials que es piquen i segellen la unió.

 

Acabar
Finalment s'aplica un acabat que protegeixi el metall de la corrosió o que li aporti bellesa.
Per als metalls oxidables cal preparar una superficie, per aplicar una base de pintura antioxidant
(pintura mini) i després la pintura definitiva.